des del punt de vista jurídic quant a l' alternativa escollida cal recordar que s 'ha configurat el concepte d'opció més recomanable com un concepte jurídic de caràcter indeterminat, com un supòsit que permet una única solució justa en aplicació del concepte a la circumstància de fet, o una única interpretació d'acord amb la finalitat de la norma, ateses les circumstàncies reals del cas, per la qual cosa el seu abast ha de fixar-se en atenció a fets plenament acreditats (entre d' altres, sentències del Tribunal Suprem de 12 de desembre de 1979. 24 d'abril. 10 de juliol i 8 de novembre de 1993, 2 1 de maig i 20 de desembre de 1994 i 19 de desembre de 1995). Així doncs, l'elecció de l'Administració es plasma no en la lliure elecció entre dues o més opcions, ambdues legals o jurídicament indiferents, sinó d'una que serà legal sempre i quan integri l'exigència de que sigui la més recomanable. En aquest sentit, la integració del concepte d'opció més recomanable ha de fer-se atansant-nos a l' expedient que és el lloc en qual s'exposa cada opció i els seus respectius avantatges i inconvenients d'acord amb les dades geològiques, topogràfiques, geotèrmiques, socioeconòmiques i mediambientals; a més, cal destacar que per Administració el cost mediambiental que implica l'obra incideix en el judici de la seva conveniència. Així doncs, a efectes de determinar l' opció més recomanable, els interessats podran formular al·legacions que creguin oportunes en el tràmit d'informació pública i els seus escrits es consideraran per l' Administració, si bé cap norma obliga expressament a seguir els suggeriments inclosos en les al·legacions, sinó que es valoraran d'acord amb les criteris generals i s'acceptaran sempre que integrin o permetin configurar l'opció més recomanable. En tot cas, tal com apunta la jurisprudència (sentència de l'Audiència Nacional de 23 de setembre de 2003) tant si s'aprecia que "opció més recomanable es remet a una única solució jurídicament possible, com si es considera que estem davant de l'exercici d'una potestat discrecional és necessari que els al·legants justifiquin que l'opció escollida no és la més recomanable per la qual cosa s'exigeix una prova solvent objectiva i suficient, sobre la més gran bondat o idoneïtat de les altres alternatives. D'aquesta forma, l'administració, després de valorar les al·legacions formulades en relació amb l' estudi informatiu i d' impacte ha fet ús de la seva llibertat d' apreciació - que inclou el concepte de discrecio nalitat tècnica- , en el sentit que ha considerat, que les alternatives finalment escollides són la que satisfan amb més garanties l' interès públic i esdevenen, per tant, l'opció més recomanable. D'acord amb l'anàlisi multicriteri que consta a la memòria de l' estudi, l'alternativa 2 és la que presenta les característiques globals més favorables per a la seva elecció com a solució a desenvolupar, en
concret des del punt de vista funcional, de traçat, expropiacions i serveis afectats
Font: informe jurídic, autovia sobre xarxa Natura 2000 i plana agrícola de valor.
concret des del punt de vista funcional, de traçat, expropiacions i serveis afectats
Font: informe jurídic, autovia sobre xarxa Natura 2000 i plana agrícola de valor.
