Cosa del canvi climàtic, o pura recurrència climàtica?
Societat afectada, o eternament crispada?
La queixa com a esport nacional, o sistema en imparable decliu?
Que hi ha darrere de totes aquestes narracions exhaustives d'experiències viscudes?
Reafirmacions personals o adrenalina sobrera de l'estrès?
Tantes preguntes em deixen cavil·lós.
Caldrà esperar a que amaini el temporal de sentiments per poder tornar a parlar del temps a l’ascensor com a símptoma de pura cortesia... esperem doncs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada