Societat postfordista

Redes, 3en1 per a les neurones.

Urbanisme fordista

Las urbanizaciones de casas iguales para gente igual que piensa igual generan ignorancia y paranoia, los dos males contemporáneos de Estados Unidos.

Enric González. Historias de Nueva York

Te aCHICHARRAs

Mentres marxem al pirineu a contar isards, us deixo amb musica ambiental de plana baixa.

El Serengueti català

Ni són sabanes africanes ni búfals cafres,
és Palau Sabandija i bufals asiàtics per fer mozzarella!!
foto i idea original: Exrector de Pujals

Soletat (de la mala)

Y cuando se bajara de mi taxi y llegara a casa iría directo a la nevera para tomar su yogur de todas las noches y se lo comería en silencio, mirando a los azulejos, o a las juntas de los azulejos, o a las raras formas de los dibujos de los azulejos, tratando con ello de no pensar en nada o de llenar sus pensamientos de paja altamente inflamable.

Foto i text: Nilibreniocupado

Pon un ruso en tu vida

Aquests rusos son uns catxondos home!

No neix una platja nova cada dia, però a Lloret de Mar els n'ha sortit una de cop i volta. Algú ha considerat que la cala Rajoles, que està dins el Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN), no era prou còmoda per al bany pel fet de ser de còdols i a finals de la setmana passada hi van abocar centenars de quilos de sorra. La cala està als peus de la finca de Can Juncadella, els amos de la qual ja han rebut sancions per part del Departament de Medi Ambient per fer obres il·legals als seus terrenys, que estan fortament protegits per normatives mediambientals.

El regidor desconeix si posar la sorra a la cala i començar-hi a construir un accés és legal o no. “No en tinc ni idea. No és un tema de competència municipal, nosaltres ja fa dies que ho vam veure, vam aixecar les actes oportunes i ho hem tramitat, amb reportatge fotogràfic inclòs, al Departament de Medi Ambient i a Costes”, va dir Riera.

Per saber-ne més:

foto i text: Diari de Girona / El Punt / El triangle

Rayuela

Apenas él le amalaba el noema, a ella se le agolpaba el clémiso y caían en hidromurias, en salvajes ambonios, en sustalos exasperantes. Cada vez que él procuraba relamar las incopelusas, se enredaba en un grimado quejumbroso y tenía que envulsionarse de cara al nóvalo, sintiendo cómo poco a poco las arnillas se espejunaban, se iban apeltronando, reduplimiendo, hasta quedar tendido como el trimalciato de ergomanina al que se le han dejado caer unas fílulas de cariaconcia. Y sin embargo era apenas el principio, porque en un momento dado ella se tordulaba los hurgalios, consintiendo en que él aproximara suavemente sus orfelunios. Apenas se entreplumaban, algo como un ulucordio los encrestoriaba, los extrayuxtaba y paramovía, de pronto era el clinón, la esterfurosa convulcante de las mátricas, la jadehollante embocapluvia del orgumio, los esproemios del merpaso en una sobrehumítica agopausa. ¡Evohé! ¡Evohé! Volposados en la cresta del murelio, se sentían balpamar, perlinos y márulos. Temblaba el troc, se vencían las marioplumas, y todo se resolviraba en un profundo pínice, en niolamas de argutendidas gasas, en carinias casi crueles que los ordopenaban hasta el límite de las gunfias.
Rayuela, capítulo 68.

I demà a veure Gotan Project!

10J

No se si el missatge és que la retallada de l'estatut és un assumpte domèstic
o que els catalans som la minyona de les Corts espanyoles.

Senyera i fregona.

Foto i text: El president de la Qrambla

Treballen?!?!?!?

Fa un parell de setmanes, passejant per Caldes de Montbui, em va sorprendre que em sorprengués això:

En passar per davant aquesta obra vaig sentir repicar de paletes, estaven treballant!

Vaig pensar que aquesta época de crisis es divorcien paisatge urbà i paisatge sonor, que en penseu?

La zebra diagonal

El pas de zebra més estrany vist fins al moment, en diagonal, més llarg i tan ample com els carrers que ajuda a creuar, i on et pots trobar més aviat cotxes que t'estan perseguint que no pas creuant.

Estiu

Entre tants espais indòmits d'aquest blog, aquí un petit racó domat.

A donde se mete?

En el clímax d'una posta de sol ahir al Cap de Barbaria, Deu ens va fer aquest regal per les oïdes, no m'ho podia creure.
Ella, aquesta noia de la foto, li pregunta a ell, aquest noi de la foto:

"Entonces... a donde se mete?

Porque es como si hubiera un barranco...
Porque debajo del agua no se mete, no?"