Encarar un cap de setmana de coleguis quan ja es té el cuerpo com tornant de la ruta de l'abadejo.
Veure arrossegar lentament expedients pels passadissos, al ritme del Portishead cortavenas que escup l'ipod.
Demanar un entrepa de calamares amb mahonesa i que te'l portin amb allioli.
I obrir el fons documental de Lovely Lloret i veure que s'esgoten les imatges (haurem de sortir a apatrullar, camara en ristre).
Temps difícils, gent seriosa, suposo que es refereixen a això.
divendres, 9 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada